L’enemic ets tu
Emma Riverola, a El Periódico de dilluns, 11 de octubre del 2010
Camines pel carrer. Una persona et demana ajuda amb un pla a la mà. Busca una adreça. El teu jo et diu que és un turista perdut. El teu altre jo se’n burla i et xiuxiueja al cervell que és un espia o un extraterrestre o un assassí que busca la seva pròxima víctima, potser tu mateix. Durant uns segons, el terror et paralitza. Però el primer jo crida i fa callar el traïdor. Recomanes un itinerari al turista i prossegueixes el teu camí, sempre alerta de la següent trampa que et pararà la ment. Saps que serà falsa, però no pots evitar pensar-hi i sentir-la. Simplement t’hi enfrontes. Cada dia, cada minut de la teva vida. Dues realitats en un mateix instant. I una sempre va a la galleda de les escombraries. Una lluita constant, eterna i esgotadora. Demolidora.
Alguns malalts d’esquizofrènia aconsegueixen evitar les paranoies. Altres es perden per sempre en un laberint de faules. La majoria aprèn a distingir i a mantenir a ratlla la falsa realitat. La seva salvació depèn de la medicació. Pastilles que adormen el jo traïdor, però que també ensopeixen el jo real. Costa llevar-se. Costa dutxar-se, vestir-se; costa viure. Una lluita eterna contra el desgast, la tristesa i l’estigma del boig. La integració és gairebé inexistent. Les ajudes, escasses. I la societat, cega també a la realitat de la malaltia, converteix el malalt mental en un inútil. Un altre obstacle. El més cruel i insalvable.
